Una tesi defensa que el 99% dels alumnes que reben educació musical obté un rendiment acadèmic positiu
Van a clase como quien juega al fútbol o practica karate, pero en lugar de un quimono o un balón, preparan un estuche con un instrumento musical. Violines, clarinetes, fagots… Y luego, en la escuela, aprueban con la gorra. Es la conclusión a la que ha llegado M.ª Carmen Reyes, profesora de música, en una tesis que sostiene que el 99% de los alumnos que reciben algún tipo de educación musical sortean de sobra el fracaso escolar.
"Vaig començar l'estudi de forma molt empírica", afirma la mestra, "perquè notava que els nens que estudiaven música eren més atents i utilitzaven més recursos". En total van participar 4.300 alumnes de 18 escoles de tota la Comunitat i els resultats van ser millors del que s'esperava: un 37% treia excel·lent, un 42%, notable, el 11% superava les proves amb un bé i el 9% amb suficient. Calculant, només un 1% suspenia.
Un exemple és Irene Soto. A ella, com a gairebé qualsevol noia de 16 anys, li agrada Amaral. Però es fixa més "en el que toquen" que "en el que canten". Alterna a aquest duo amb l'electrònica de Boy in Static o el violí de l'israelià Itzhak Perlman, instrument amb el qual "segurament" es guanyi la vida. Considera que "a causa del horari" necessita "estudiar més ràpid". La música li ensenya a coordinar deures igual que compassa als seus companys quan toca en una orquestra. Irene arriba a una conclusió poc d'acord amb el que solen promulgar els docents: "S'aprèn més mirant als altres que prestant atenció a la pissarra".
L'autora de la tesi creu que "la música ha d'ocupar un paper destacat en el sistema educatiu, pels seus beneficis en altres assignatures". Segons la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, aquesta autonomia és la segona amb més fracàs escolar, després de Balears. No obstant això, les societats musicals són el seu principal agent cultural. La Comunitat Valenciana supera en més de cinc punts a la resta del país, amb una mitjana del 36,9% de fracàs escolar davant d'un 31,2%.
Enrique Barrachina, director del Taller de Música Jove de València, ho corrobora: "La música desenvolupa la intuïció, però la intuïció sense coneixement no és més que analfabetisme". Per això creu que, respectant sempre el ritme individual de desenvolupament, aquest aprenentatge pot transmetre valors com "mostrar educació, respectar torns, ser puntual i acurat, assolir una consciència col·lectiva i ser constant per buscar la perfecció".
Nombrosos estudis nord-americans van més enllà: "La importància de la música en la nostra economia és massiva", conclou un informe de la nord-americana National Association for Music Education, que també assenyala que "els estudiants d'educació secundària que participen en una banda o orquestra registren els índexs menors de consum de substàncies com alcohol, tabac o drogues il·legals ".
Queixes, almenys no n'hi ha. "És una meravella de nena", respon la mare d'Irene Ribes. "No té problemes amb ningú, es relaciona amb tothom, té un visió més global de les coses i, a sobre, no baixa de notable", remata orgullosa. Alguna cosa en el que coincideix Immaculada Lleuger, mare Iker Gonzalo Lleuger, un nen superdotat de 11 anys que toca el fagot. "Li han avançat cursos. Ell ho fa com qui aprèn a llegir. A més, s'interessa per tot i sempre vol destacar ", comenta," i és boníssim socialment: sempre felicita els altres ".
Aquesta publicació, segons MºCarmen Reis, no desentranya claus per reestructurar l'educació formal, però exigeix més ordre i prioritat per a aquests estudis: "no és una qüestió d'hores ni ràtio d'alumnes, sinó d'una millor ordenació segons els cursos". La professora assegura que "no hi ha ningú que no gaudeixi amb la música, perquè és a tot arreu: als carrers, a l'entorn ...". "No només s'adquireix ritme i compàs", anota Enrique Barrachina, "és que, definitivament, la música et fa millor persona".
Font: El País (enllaç a l'article)
"Vaig començar l'estudi de forma molt empírica", afirma la mestra, "perquè notava que els nens que estudiaven música eren més atents i utilitzaven més recursos". En total van participar 4.300 alumnes de 18 escoles de tota la Comunitat i els resultats van ser millors del que s'esperava: un 37% treia excel·lent, un 42%, notable, el 11% superava les proves amb un bé i el 9% amb suficient. Calculant, només un 1% suspenia.
Un exemple és Irene Soto. A ella, com a gairebé qualsevol noia de 16 anys, li agrada Amaral. Però es fixa més "en el que toquen" que "en el que canten". Alterna a aquest duo amb l'electrònica de Boy in Static o el violí de l'israelià Itzhak Perlman, instrument amb el qual "segurament" es guanyi la vida. Considera que "a causa del horari" necessita "estudiar més ràpid". La música li ensenya a coordinar deures igual que compassa als seus companys quan toca en una orquestra. Irene arriba a una conclusió poc d'acord amb el que solen promulgar els docents: "S'aprèn més mirant als altres que prestant atenció a la pissarra".
L'autora de la tesi creu que "la música ha d'ocupar un paper destacat en el sistema educatiu, pels seus beneficis en altres assignatures". Segons la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, aquesta autonomia és la segona amb més fracàs escolar, després de Balears. No obstant això, les societats musicals són el seu principal agent cultural. La Comunitat Valenciana supera en més de cinc punts a la resta del país, amb una mitjana del 36,9% de fracàs escolar davant d'un 31,2%.
Enrique Barrachina, director del Taller de Música Jove de València, ho corrobora: "La música desenvolupa la intuïció, però la intuïció sense coneixement no és més que analfabetisme". Per això creu que, respectant sempre el ritme individual de desenvolupament, aquest aprenentatge pot transmetre valors com "mostrar educació, respectar torns, ser puntual i acurat, assolir una consciència col·lectiva i ser constant per buscar la perfecció".
Nombrosos estudis nord-americans van més enllà: "La importància de la música en la nostra economia és massiva", conclou un informe de la nord-americana National Association for Music Education, que també assenyala que "els estudiants d'educació secundària que participen en una banda o orquestra registren els índexs menors de consum de substàncies com alcohol, tabac o drogues il·legals ".
Queixes, almenys no n'hi ha. "És una meravella de nena", respon la mare d'Irene Ribes. "No té problemes amb ningú, es relaciona amb tothom, té un visió més global de les coses i, a sobre, no baixa de notable", remata orgullosa. Alguna cosa en el que coincideix Immaculada Lleuger, mare Iker Gonzalo Lleuger, un nen superdotat de 11 anys que toca el fagot. "Li han avançat cursos. Ell ho fa com qui aprèn a llegir. A més, s'interessa per tot i sempre vol destacar ", comenta," i és boníssim socialment: sempre felicita els altres ".
Aquesta publicació, segons MºCarmen Reis, no desentranya claus per reestructurar l'educació formal, però exigeix més ordre i prioritat per a aquests estudis: "no és una qüestió d'hores ni ràtio d'alumnes, sinó d'una millor ordenació segons els cursos". La professora assegura que "no hi ha ningú que no gaudeixi amb la música, perquè és a tot arreu: als carrers, a l'entorn ...". "No només s'adquireix ritme i compàs", anota Enrique Barrachina, "és que, definitivament, la música et fa millor persona".
