Benvinguts a un viatge en el temps a través de les cordes

Imagineu per un moment que ens trobem en una cort del Renaixement o en un saló barroc ple d'espelmes on la música no era només entreteniment sinó l'ànima de cada trobada social. Avui deixarem de banda els auriculars i el volum digital per connectar amb la fusta i la tripa de dos instruments fascinants que van definir tota una època.

Comencem pel llaüt, el rei absolut de la casa durant segles i un instrument que segurament haureu vist en moltes pintures antigues per la seva elegant forma de pera. El llaüt té un so íntim i delicat que sembla parlar directament a l'oïda i va ser tan popular que gairebé tothom qui estimava la música en volia tocar un a casa seva. La seva tècnica és exigent però el resultat és una polifonia màgica on cada corda ens explica una història diferent de danses i cançons melancòliques.

Però a mesura que la música es va fer més complexa i els espais més grans va aparèixer una mena de "germà gran" amb un aspecte realment impressionant que anomenem tiorba. Si us fixeu en la tiorba veureu que té un mànec llarguíssim que sembla no acabar mai i això és perquè necessitava cordes molt llargues per fer uns baixos profunds i potents. La tiorba no només és espectacular visualment sinó que es va convertir en l'instrument preferit per acompanyar els cantants d'òpera i els conjunts de cambra gràcies a la seva sonoritat rica i plena de contrastos.

Dins d'aquesta escola de música no només n'aprendrem les notes sinó que entendrem com aquests instruments feien vibrar els cors de la gent molt abans que existís l'electricitat. Us convido a tancar els ulls i deixar-vos portar per la ressonància d'aquestes fustes nobles que encara avui tenen moltes coses a dir-nos si sabem escoltar-les amb atenció.

Prepareu els dits i les orelles perquè la història de la música antiga és una aventura plena de matisos que estem a punt de descobrir plegats.