Per Carlos Naranjo, Professor de guitarra
En aquest article donarem alguns consells perquè la seva pràctica sigui més eficient i menys frustrant amb un progrés més ràpid i notable, però sobretot, que gràcies a aquests petits avenços no caiguem en una completa desmotivació.
Ho indiquem en les fotos següents:
I de propina ...
|
INCORRECTÍSSIM!!!
Sí !. Sense cap dubte, és l'error més comú quan s'aprèn
a fer celleta i és que, al principi costa taaaant que
és molt temptador emprar un dit de reforç que alleugereixi
la càrrega que en suposa. Però, realment què s'aconsegueix amb això ?.
Doncs res més que treure-li la oportunitat al dit a que
s'exerceixi i muscule, alhora que és impossible posar la resta de
la posició amb un dit ocupat fent de reforç. Així que no
t'auto-enganyis i tingues paciència o d'una altra manera, el dit mai
tindrà oportunitat de valer-se per si mateix per fer una celleta...
I és que no val més la pena uns dies d'esforç que res de
resultats en tota la vida?
|
Fins aquí hem vist què fer i no fer per a una bona celleta. A continuació mostrem un exercici simple sobre un acord de Fa major per anar practicant. Assumint l'anterior i sense caure en CAP posició incorrecta de la celleta, vam seguir aquests passos intentant fer sonar les cordes en cadascun:
PAS 1:
Col·locar la celleta tal com
hem indicat anteriorment
|
PAS 2:
Situar el dit 2 tal com s'indica
|
PAS 3:
Situar el dit 3 tal com s'indica.
També pot ser amb el dit 4
en comptes del 3
|
PAS 4:
Situar el dit 4 (o el 3 si hem situat
en el pas anterior el 4) tal com s'indica.
La posició queda completa
|
Per a finalitzar, cal tenir en compte que encara seguint aquests passos la celleta al principi costa per l'esforç físic que comporta, ja que el dit no està acostumat al sotmetre-li a un exercici que no ha fet en la seva vida; és a dir, el dit ha de muscular-se amb el seu ús reiterat, com si d'un altre exercici físic es tractés. No obstant això, queda garantit que amb aquests passos que hem indicat l'esforç serà cada vegada menor i més productiu, al contrari de fer-ho de qualsevol manera la qual cosa portaria per un camí més llarg i costós. Per tant no dubtis a seguir practicant amb disciplina i bon fer i sobretot, ganes de aconseguir-ho. El que sí garantim és que una vegada que ho aconsegueixis ja el tindràs per tota la vida i et riuràs recordant el que va costar al principi, així que mans a l'obra i ànim!.
Carlos Naranjo
Professor de guitarra moderna/instruments històrics
Visita la seva aula de guitarra
Visita el seu blog: http://carlosantycke.blogspot.com/