Ai, la maleïda celleta...

Per Carlos Naranjo, Professor de guitarra

 
   En efecte, molts principiants han deixat de progressar en el seu estudi de la guitarra al desmoralitzar-se amb la celleta, ja que és un procés d'esforç físic lent i costós que exigeix ​​molta paciència i constància. No obstant això gran part del problema és que moltes vegades s'aborda amb mala tècnica, és a dir, amb una posició-tècnica inadequada que fa que la celleta sigui encara més difícil i de debò un autèntic infern.
 
   En aquest article donarem alguns consells perquè la seva pràctica sigui més eficient i menys frustrant amb un progrés més ràpid i notable, però sobretot, que gràcies a aquests petits avenços no caiguem en una completa desmotivació.


Ho indiquem en les fotos següents:

INCORRECTE!
 Mai (i això vol dir MAI) situeu la 
celleta frontalment, és a dir, sobre la part més 
carnosa del dit. Això ofereix més resistència al
 pressionar i a més, fa torsió en la resta dels dits 
dificultant encara més la posició.
   


CORRECTE! 
Més aviat fer servir el lateral del
dit que és la part més ossuda i per
tant, la necessitat de pressió és
menor alhora que permet que la
resta de dits es posicionin
correctament.


INCORRECTE!
Posicionar la celleta al principi del 
trast no només ocasiona 'cerdeos', 
sinó que a més causa un mal 
posicionament de la resta dels dits i
per tant cal posicionar-lo al final del
trast tal coms'indica a la següent imatge.


CORRECTE!   
A més de solucionar problemes de 
so deficient (cerdeos), posiciona  
la resta dels dits més fàcil i  
correctament. Això sí, SENSE  
trepitjar el trast  metàl·lic, sinó 
justament  darrere del mateix.

I de propina ...

INCORRECTÍSSIM!!!
Sí !. Sense cap dubte, és l'error més comú quan s'aprèn 
a fer celleta i és que, al principi costa taaaant que 
és molt temptador emprar un dit de reforç que alleugereixi 
la càrrega que en suposa. Però, realment què s'aconsegueix amb això ?. 
Doncs res més que treure-li la oportunitat al dit a que
 s'exerceixi i muscule, alhora que és impossible posar la resta de 
la posició amb un dit ocupat fent de reforç. Així que no 
t'auto-enganyis i tingues paciència o d'una altra manera, el dit mai 
tindrà oportunitat de valer-se per si mateix per fer una celleta... 
I és que no val més la pena uns dies d'esforç que res de 
resultats en tota la vida?

   Fins aquí hem vist què fer i no fer per a una bona celleta. A continuació mostrem un exercici simple sobre un acord de Fa major per anar practicant. Assumint l'anterior i sense caure en CAP posició incorrecta de la celleta, vam seguir aquests passos intentant fer sonar les cordes en cadascun:



PAS 1: 
Col·locar la celleta tal com 
hem indicat anteriorment


PAS 2: 
Situar el dit 2 tal com s'indica


PAS 3: 
Situar el dit 3 tal com s'indica. 
També pot ser amb el dit 4 
en comptes del 3

PAS 4: 
Situar el dit 4 (o el 3 si hem situat 
en el pas anterior el 4) tal com s'indica. 
La posició queda completa

   Si amb aquest exercici resulta molt difícil (el trast 1 és una de les zones de més tensió ja que està just després del encordat), pot realitzar-se en zones de tensió més tova, per exemple en el 5º trast i anar pujant de nivell cap al 4,3,2 i finalment fins al trast 1. S'aconsella un diari d'estudi en on ara el dia 1 es farà sobre el 5º trast, el dia 2 sobre el 4º, etc.

   Per a finalitzar, cal tenir en compte que encara seguint aquests passos la celleta al principi costa per l'esforç físic que comporta, ja que el dit no està acostumat al sotmetre-li a un exercici que no ha fet en la seva vida; és a dir, el dit ha de muscular-se amb el seu ús reiterat, com si d'un altre exercici físic es tractés. No obstant això, queda garantit que amb aquests passos que hem indicat l'esforç serà cada vegada menor i més productiu, al contrari de fer-ho de qualsevol manera la qual cosa portaria per un camí més llarg i costós. Per tant no dubtis a seguir practicant amb disciplina i bon fer i sobretot, ganes de aconseguir-ho. El que sí garantim és que una vegada que ho aconsegueixis ja el tindràs per tota la vida i et riuràs recordant el que va costar al principi, així que mans a l'obra i ànim!.

Carlos Naranjo 
Professor de guitarra moderna/instruments històrics
Visita la seva aula de guitarra